Plàstics termoplàstics

Termoplàstics

Els plàstics termoplàstics tenen les propietats següents:

• Es deformen per la calor.
• Se solidifiquen en refredar-se.
• Es poden processar uns quants cops sense que perdin les propietats, és a dir, que són reciclables.

La temperatura màxima que poden suportar no supera els 150 ºC, execepte el tefló, que resisteix temperatures molt més altes i s'utilitza, de fet, com a recobriment d'olles i paelles.

Propietats dels plàstics

Activitat

1. Quines són les propietats generals dels plàstics? 

• RESISTENTS
• FLEXIBLES
• POC PESANTS
• BON CONDUCTORS DE ELECTRICITAT
• BON CONDUCTORS DE LA CALOR

Examen Jclic

Plàstics

En general, el plàstic és un material flexible, resistent, poc pesant i aïllant de l'electricitat i de la calor.

1 Respon:


Què és un monòmer?                                                                                                                                                                                                                                                              

 Cadascuna d'aquestes unitats que es repeteix s'anomena monòmer.

I un polímer?

 Es un conjunt de monomers.

2 Explica què és la polimerització.

Quan es vol fabricar un plàstic, cal que els monòmers enllacin entre si per formar el polímer.

Activitats

1. Quines operacions es duen a terme i quines eines es fan servir per tallar un cercle de 4cm diàmetre en una xapa de coure.
Eines: bigotera, trepant, mola, fregall d'alumini.
Passos: dibuixar una rodona a un cantó de el metall, després amb el trepant fer forats al voltant de tot el cercle i després amb la mola o el fregall d'alumini polir-lo.



2. Imagina't que construeixes un marc per a fotos d'una xapa d'estamy de 20x20 cm. Indica les operacions que faries i les eines que utilitzaries.

1. Marquem la forma amb regla de acero y puntilla.
2. Fer un forat amb el trepant a cada cantó.
3. Ficar la fulla de serra pel forats i tallar-lo aguant-lo amb el cargol de taula.
4. Finalment polir-lo amb la llima.

Impacte medianbiental

• Extracció de minerals: els minerals s'extreuen de mines i de pedreres. Les pedreres i les mines a cel obert mouen gran quantitat de terres.

• Indústria metal·lúrgica: el procés d'obtenció de metalls purs sol ser molt contaminant. Els forns de les indústries metal·lúrgiques emeten gran quantitat de gasos, tot i que són tractats abans que s'emetin a l'atmosfera.

• Deixalles: en la nostra societat de consum es generen grans quantitats de residus metàl·lics: envasos, vehicles vells, maquinària.. El reciclatge es presenta com una alternativa per reduir l'impacte ambiental, perquè els metalls es poden fondre i conformar infinites vegades. Per això cal:
• Reutilitzar: el material recuperat es classifica en diferents metalls i els seus aliatges i es prepara en bales compactades. Això aconsegueix reduir l'extracció de matèria primera de la natura.
• Recollir: es retiren els productes metàl·lics invisibles i es recupera el metall que contenen.

Treball amb metalls al tallar

Per obtenir la majoria de productes metàl·lics indústrials es fan diferents operacions, com ara:

• Embotició. A partir d'una planxa metàl·lica superposada en una matriu que és formada per l'acció d'un punxó que aplica gran pressió. Aquest sistema fabrica la carrosseria dels automòbils i llaunes de begudes.

• Encunyació. Consisteix en el tall amb precisió d'una xapa metàl·lica amb un punxó de vores tallants mogut per un premsa. Amb aquest sistema es fabriquen volanderes i peces perforades.

• Soldadura punt a punt. S'uneixen planxes metàl·liques fent un cordó de punts soldats al llarg de la zona d'unió. En la indústria de vehicles hi ha braços robot que fan aquesta operació amb total precisió.

 

•  Trepant: per fer forats en perfils metàl·lics s'utilitza el trepant vertical. El perfil se subjecta amb guies i topalls perquè no es mogui durant el procés i el trepant es mou.

 

• Fressatge i tornejament: a partir d'una peça massisa i amb un utillatge tallant s'elimina l'excés de material arrecant-lo de forma que s'esculpeix la forma definitiva. En la indústria la màquines de tornament i fresaatge estan programades perquè arrenquin la ferritja del metall de forma automàtica.

• Trossejament: consisteix a tallar perfils metal·lics. Es fa servir una serra circular que es controla amb una palanca.
• Fabricació assistida per ordinador: l'ordinador s'integra en el procés de fabricació. El procés s'automatitza i el programa augmentant la precisió i rendiment del treball.

 

Treball amb metalls en la indústria

• Embotició: a partir d'una planxa metàl·lica superposada en una matriu que és deformada per l'acció d'un punxó que aplica gran pressió. Amb aquest sistema es fabriquen la carroseria dels automòbils i les llaunes de begudes.
• Encunyació: consisteix en el tall amb precisió d'una xapa metàl·lica amb punxó de vores tallants mogut per una premsa. Amb aquest sistema es fabriquen volanderes i peces perforades.
• Soldadura punt a punt: s'uneixen planxes metàl·liques fent un cordó de punts soldats a llarg de la zona d'unió. En la indústria de vehicles hi ha braços robot que fan aquesta operació amb total precisió.

Trepant: per a fer forats n perfils metàl·lics s'utilitza el trepant vertical.

Trossejament: consisteix a tallar perfils metàl·lics.


Fresatge i tornejament : a partir d'una peça massissa i amb un utillatge tallant s'elimina l'excés de material arrencant-lo de forma que s'esculpeix la peça definitiva.




Fabricació assistida per ordinador: l'oridinador s'integra en el procés de fabricació.

Metalls no fèrrics. Aliatges

Activitats

8. Ordena els metalls en: De més resistent a menys. De més lleuger a més pesat.

De mes a menys resistent.	De mes lleuger a mes pesat.
Acer	Magnesi
Titani	Alumini
Magnesi	Titani
Coure	Estany
Fosa	Zinc
Alumini	Fosa
Estany	Acer
Zinc	Coure

15. Els cables elèctrics d'alta tensió estar penjats de les torres a gran alçades i es fabriquen d'alumini amb el nucli d'acer; això no obstant, el coure condueix millor l'electricitat. Per què creus aleshores que s'elegeixen l'alumini i l'acer.

Perquè es més resistent i pesa menys.

16. Els radiadors de la calefacció de solen fer de fosa, alumini o xapa d'acer; tot i així, el coure és millor conductor de calor que qualsevol d'ells. Com es justifica aquest fet? 

Perquè és més econòmic, resistent, no s'oxida i transporta bé la calor.

Metalls no fèrrics

Activitats

3 Indica si són certes o faltes les afiracions següents i justifica la resposta.

A) Els metalls són molt plàstics. Cert.
B) Tots els metalls condueixen l'electricitat excepte el mercuri, perquè és líquid. Fals, mercuri també.
C) Els metalls són atrets pels imants. Cert.
D) La fosa és un aliatge fèrric que conté menys d'un 2% de carboni. Cert.
E) Els acers són més dúctils i mal·leables que les foses, perquè tenen menys carboni en la composició. Fals.

4 Per què són tan importants els aliatges fèrrics?

Perqué conseguim millorar les característiques del ferro.

5 Quina diferencia hi ha entre els acers i les foses?

Les foses són menys dúctils.

6 Comafecta el contingut de carboni i els aliatges fèrrics?

Mijora les seves propietats físiques.

Metalls fèrrics

La majoria dels metalls no s'utilitzen en estat pur sinó en aliatges; és a dir,formant una mescla homogènia amb altres metalls o no metalls, obtinguda a partir de la fusió de tots dos.

Els metalls fèrrics són el ferro i els seus aliatges.

Ferro dolç: es considera coma ferro pur; és de color platejat. S'oxida amb facilitat i s'esquerda internament.
Acers: .Són dúctils i mal·leables. S'oxiden amb facilitat. Es poden forjar; amb això augmenten la seva resistencia mecànica. Bona soldadura. Incrementen la duresa enaugmentar el contingut en carboni. Són tenaços.

Foses: Menys dúctils i menys tenaces que els acers però més dures. Es fonen facilment, a més baixa temperatura que els acers i el ferro pur; d'aquí ve el nom. Mala soldadura.

Acero forjado

Materials metal·lics

Tabla word

TABLA WORD

ENTRADA	SORTIDA
Ratolí	Impressora
Teclat	Monitor
Webcam	Mòdem
Càmera digital
Escàner
Mòdem

Les estructures són aquellas que, quan se'ls aplica una força, conserven la seva posició. Són estructures inestables les que en aplicar-hi un petit impuls perden l'equilibri.

Fanal: Utilitzar escaires a la base.



















                                                                        
Camió grua: Augmentar la distància entre els suports.

Tirants: Fer servir tirants.

para-sol: Augmenar la base.