tecnologia
Mostrando entradas con la etiqueta indústria tèxtil. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta indústria tèxtil. Mostrar todas las entradas

jueves, 27 de marzo de 2014

La confecció

La confecció

La confecció consisteix a fer les peces de vestir d'acord amb uns paràmetres, i pot ser artesanal o industrial.


  • La confecció artesanal és la que fa peces de vestir úniques, adaptades a les mides de les persones que les han de portar.


 La confecció industrial és la fabricació de moltes peces sota unes condicions determinades que permeten abaratir-ne el preu. Actualment, la confecció es troba íntimament lligada a l concepte de moda, que, a la vegada, està íntimament lligada al concepta de moda, que, a la vegada, està íntimament lligat al disseny.


El disseny

El disseny és l'elaboració del projecte des del moment en què es fabrica el fil o la tela fins a la confecció del vestit. El món de la moda depèn dels disenyadors que marquen les pautes de la roba anomenada <<prêt-à-porter>>, o adaptació dels models costura a la producció industrial.

Els patrons

El patró és la representació gràfica de les diverses parts que formen una peça de vestir, seguint un desseny previ, per tallar-les i cosir-les. En la confecció artesanal, les peces tenen les mides de la persona que les ha de portar. En la confecció indudtrial, s'elabora un patró que, mitjançant un esclat, es pot adaptar a totes les tallaes.

martes, 25 de marzo de 2014

Els acabats

El tint

El procés de tintar consisteix a donar color al fil o la tela mitjançant colorants. Les fibres naturals, com ara la llana i el cotó, necessiten moltes vegades un tractament químic previ, anomenat blanqueig, que consisteix a descolorir-les per unificar el color natural, ja que pot tenir diferents tonalitats.

L'estampació

L'estampació consisteix a aplicar dibuixos de colors sobre una tela. El resultat ha de ser inalterable, per això els colorants han de mantenir el seu color original, no s'han de diluir amb l'acció de l'aigua, han de ser estables als efectes del sol i han de resistirl'acció de l'aigua calenta.

Els acabats tradicionals

Tradicionalment, els fils o les teles d'origen natural reben uns acabats determinats per millorar-los, com ara l'aprest, que és un tracrament que abans es feia pricipalment amb midó i que actualment es fa amb productes químics; l'objectiu d'aquest procés és fer el teixit més consistent.

Els nous acabats

La majoria de teixits reben actualment un seguit de tractaments específics per millorar-los fer-los més variats i amb propietats noves.
Els acabats següents són una mostra de la varietat de tractaments que poden rebre els teixits:


  • El tractament antiestàtic s'aplica a teixits i catifes amb productes que faciliten la conductibilitat elèctrica de la nsuperfície, per impredir que s'acumulin càrregues estàtiques al teixit.
  • La impermeabilització és un tractament dels teixits que, mitjançant agents hidròfobs, aconsegueixen un efecte de lliscament quan plou, sense reduir la permeabilitat de l'aire.
  • El tractament antiarrugues redueix la tendència a l'arrugament durable i ajuda el teixit a recuperar-se. Tots els articles tèxtils s'arruguen amb major o menor mesura. Com més rígida és una fibra, més difícil és que es recuperi després d'arrugar-se i, al contrari, com més flexible és, més fàcil és elimunar-ne les arrugues.
  • El tractament antiarnes evite els efectes de les arnes a les peces de llana de manera permanent.




jueves, 27 de febrero de 2014

Teler tradicional

El teler és la màquina on es teixeixen els teixits plans o de calada. Els fils d'ordit procedents de les bobines són col·locats paral·lels al plegador d'ordit gràcies a una màquina prèvia anomenada ordidor.

Ja al teler, es va desenrotllant el plegador i es fan passar els fils d'ordit pels ullets dels lliços, una mena de pintes que es desplacen alternativament amunt i avall. En aquest moviment arroseguen una part dels fils cap amunt i avall, formant un angle anomenat calada, i deixant prou espai perquè passi la llançadora.Aquesta peça fusiforme allotja en el seu interior una bobina de fil que en cada recorregut de dreta a esquerra o viceversa deixa anar fil per formar la trama perpendicular a l'ordit. Finalment, el btà estreny cada passada de trama contra el teixit ja format en el plegador de teixit.













Els telers verticals van ser els primers. Els fils d'ordit es col·locaven en un bastiment dret fixat a terra, uns pesos a l'extrem dels fils feien que es mantinguessin tibants, i això facilitava el pas horitzontal de l'agulla de trama.

El teler va anar evolucionant al llarg del temps; va aparèixer el teler horitzontal i es va inventar la llançadora volant, que juntament amb altres avenços van permetre augmentar i millorar la producció.

Els telers manuals preindustrials estaven fabricats amb fusta. Dispositaven d'un banc perquè hi segués el teixidor, que amb una mà impulsava la llançadora d'un extrem a l'altre, i amb l'altra mà empenyia el batà per ajuntar la passada a l'anterior.