La confecció La confecció consisteix a fer les peces de vestir d'acord amb uns paràmetres, i pot ser artesanal o industrial.
La confecció artesanal és la que fa peces de vestir úniques, adaptades a les mides de les persones que les han de portar.
La confecció industrial és la fabricació de moltes peces sota unes condicions determinades que permeten abaratir-ne el preu. Actualment, la confecció es troba íntimament lligada a l concepte de moda, que, a la vegada, està íntimament lligada al concepta de moda, que, a la vegada, està íntimament lligat al disseny. El disseny El disseny és l'elaboració del projecte des del moment en què es fabrica el fil o la tela fins a la confecció del vestit. El món de la moda depèn dels disenyadors que marquen les pautes de la roba anomenada <<prêt-à-porter>>, o adaptació dels models costura a la producció industrial. Els patrons El patró és la representació gràfica de les diverses parts que formen una peça de vestir, seguint un desseny previ, per tallar-les i cosir-les. En la confecció artesanal, les peces tenen les mides de la persona que les ha de portar. En la confecció indudtrial, s'elabora un patró que, mitjançant un esclat, es pot adaptar a totes les tallaes.
El procés de tintar consisteix a donar color al fil o la tela mitjançant colorants. Les fibres naturals, com ara la llana i el cotó, necessiten moltes vegades un tractament químic previ, anomenat blanqueig, que consisteix a descolorir-les per unificar el color natural, ja que pot tenir diferents tonalitats. L'estampació L'estampació consisteix a aplicar dibuixos de colors sobre una tela. El resultat ha de ser inalterable, per això els colorants han de mantenir el seu color original, no s'han de diluir amb l'acció de l'aigua, han de ser estables als efectes del sol i han de resistirl'acció de l'aigua calenta. Els acabats tradicionals Tradicionalment, els fils o les teles d'origen natural reben uns acabats determinats per millorar-los, com ara l'aprest, que és un tracrament que abans es feia pricipalment amb midó i que actualment es fa amb productes químics; l'objectiu d'aquest procés és fer el teixit més consistent. Els nous acabats La majoria de teixits reben actualment un seguit de tractaments específics per millorar-los fer-los més variats i amb propietats noves. Els acabats següents són una mostra de la varietat de tractaments que poden rebre els teixits:
El tractament antiestàtic s'aplica a teixits i catifes amb productes que faciliten la conductibilitat elèctrica de la nsuperfície, per impredir que s'acumulin càrregues estàtiques al teixit.
La impermeabilització és un tractament dels teixits que, mitjançant agents hidròfobs, aconsegueixen un efecte de lliscament quan plou, sense reduir la permeabilitat de l'aire.
El tractament antiarrugues redueix la tendència a l'arrugament durable i ajuda el teixit a recuperar-se. Tots els articles tèxtils s'arruguen amb major o menor mesura. Com més rígida és una fibra, més difícil és que es recuperi després d'arrugar-se i, al contrari, com més flexible és, més fàcil és elimunar-ne les arrugues.
El tractament antiarnes evite els efectes de les arnes a les peces de llana de manera permanent.
