Si ens proposéssim inventar un nou joc, hauriem d'escollir un conjunt d'elements i definir una serie de regles coherents entre si. Inventar-se un conjunt d'operacions amb ells s'anomenen algebres o estructures algebraiques. Des de ben petits ens familiaritzem amb una algebra que consta de :
10 elements, els nombres naturals (1,2,3,4,5,6,7,8,9 i 10).
Les operacions de sumar, restar, multiplicar i dividir.
Una sèrie de propietats.
Àlgebra de Boole
L'àlgebra de Boole és una branca de les matemàtiques amb propietats i regles similars, tot i que diferents, a les de l'àlgebra ordinària.
Fou creada per George Boole durant el primer quart del segle XIX. Pretenia explicar les lleis fonamentals d'aquelles operacions de la ment humana per les quals es regeixen els raonaments. Posteriorment, aquesta àlgebra fou utilitzada per al disseny de circuits digitals. L'eina bàsica per a l'anàlisi i el disseny de circuits digitals és l'àlgebra booleana. Aquesta àlgebra és un conjunt de regles matemàtiques (similars en alguns aspectes a l'àlgebra convencional), però que tenen l'avantatge de pertànyer al comportament de circuits basats en dispositius de commutació (interruptors, relés, transistors, etc.).
L'àlgebra de Boole té una característica especial: les seves variables només poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats cert i fals (normalment representats com a 1 i 0, respectivament). Així doncs, l'àlgebra de Boole maneja valors lògics binaris
No hay comentarios:
Publicar un comentario